Le dernier jour

Ja arribem al final de la nostra estada. Després de moltes aventures, ens disposem a preparar les maletes i acomiadar-nos dels nostres amics de la Savoia.

Volem agrair  l'ajut de Pascal Imbert del Lycée René Perrin d'Ugine, qui ha fet possible aquest projecte. No només cal dir que l'organització ha estat impecable, sinó que tot s'ha dut a terme amb la humanitat que el caracteritza. Moltes gràcies! Merci beaucoup!

Us deixem aquí un recull de fotografies de l'últim dia abans que el professor Sergi Pérez marxés:

Alguns paisatges nevats de la vall de la Tarentaise:

El cap de setmana que va fer Sol ens va deixar veure uns paisatges esplèndids:

Visita a Chambéry al Lycée de la Cardiniere on hem retrobat a Jan Ansara, qui va venir a visitar els instituts de Catalunya.

Visita també a la ciutat de Chambéry, antiga capital de la Savoie:

A Beaufort:

Una matinada inesperada sense pluja a Albertville, anant a treballar:

Vistes de Moutiers a la visita del Lycée Ambroise Croizal, on treballa Bernard Coichut, qui també va venir fa 2 setmanes de visita a Catalunya:

Teniu més fotografies al següent enllaç: https://picasaweb.google.com/115526587539063047660/2011Albertville

Demà agafem el vol de tornada, esperem que no nevi gaire i l'avió pugui enlairar-se!!! Ens retrobem a casa! Moltes gràcies a tothom per llegir-nos!

Experiències a Albertville amb la beca Leonardo

Les meves impressions han estat molt bones, ja que m'encanta la muntanya, la tranquil·litat, una mica de festa, un clima diferent, canviar de rutina.. i tot això m'ho he trobat aquí a Albertville.

Del que me n'he adonat és que l'entorn és molt diferent a Espanya, perquè a l'estar acostumat d'estar envoltat d'edificis i no de muntanyes tal i com estic aquí, sembla com si estiguessis en un entorn que no és el teu. Però també haig de reconèixer que quan torni a Espanya ho trobaré a faltar, perquè aquest poble té alguna cosa que t'enganxa.

També, com és normal, les activitats culturals són molt diferents, per exemple en l'esport, aquí ningú juga a futbol, tots juguen a futbol americà, rugbi….

Les activitats que hem fet com anar a instituts a veure l'edifici i el tipus d'educació que reben els alumnes en aquest país, d'una banda m'ha agradat perquè m'ha fet adonar-me que vull viure a un altre país on l'educació sigui de tan alt nivell a França. Per altra part, no m'ha agradat molt, ja que no hem interactuat massa amb altres joves, solament hem visitat les instal·lacions.

Quant a les pràctiques a l'empresa, haig de reconèixer que els primers dies volia tornar per a Espanya perquè se'm va ajuntar l'idioma, un nou lloc, gent que no conec.. però va ser al cap dels dies que aquest poble em va enganxar, quan va començar a agradar-me l'empresa de  les pràctiques. Al cap de pocs dies, ja m'havia acostumat al lloc, l'idioma més o menys l' entenia.. 

El que he fet a l'empresa és sobretot utilitzar programes de cartografia, ja que estic treballant al costat de 3 persones, al departament de publicitat, encarregats de fer mapes per meetings, per a pamflets..

M'ha sorprès que l'empresa CORAL, on treballo, abasta gairebé tota la regió de la Savoie, on està situada. Algunes de les tasques que he realitzat, han estat dissenyar un pamflet per a una enquesta, utilitzar programes relacionats amb cartografia, crear mapes de trens i busos en un mapa a través de programari.

Coral és una gran empresa que controla la majoria de departaments d' Albertville, i altres comarques, per exemple controla el departament d'escombraries, les piscines, la pista de patinatge, la biblioteca, l'escola de música, per tant té un munt de treballadors, però solament a la central on jo estic hi ha 140 treballadors. Per cert, el meu horari en l'empresa ha estat de 9h a 12h i de 13:30h a 16:30h

L’ empresa  a la qual vaig ser destinada a Albertville es el Carrefour Market un supermercat que proporciona als clients productes d’alimentació, tèxtils, peces per a automòbils, aliment per animals i mini electrodomèstics.

La meva feina allà consisteix a reposar els productes que s’esgoten al lineal, col·locar-los de forma i manera que cridin l’atenció del client, per exemple que els que més es venguin estiguin col·locats a l’alçada dels ulls i ordenar-los ja que els clients solen ser bastant descuidats a l’hora de tornar a col·locar productes que al final no compraran.

El primer dia de feina vaig conèixer la meva cap, Veronique una dona molt simpàtica que em va presentar els diferents treballadors, entre ells la meva guia, la Delphine, que sap parlar espanyol. Ella em va explicar de què m’ havia d’encarregar cada matí; de la secció del bassar, que inclueix la rayon textil, rayon automovil, rayon animalrie et rayon magasin.

La mateixa tarda vaig encarregar-me de descarregar un palet de productes dietètics d’alimentació i van ensenyar-me com ho havia de fer. Els productes més antics ( observant la referència al codi de barres ) havien d’anar al davant per a que es venguessin abans i les existències noves al darrere. Vaig estar força enfeinada.

El segon dia de feina em van deixar parlar pel megàfon per a cridar la Delphine, era una cosa que sempre havia volgut fer.

Durant els següents dies ja coneixia millor el supermercat i per tant em resultava menys complicat trobar els productes que havia de col·locar. 

Per a buscar els palets haig d’anar sempre al magatzem, ells l’ anomenen ‘’reserve’’, carregar-los a un carro o amb el transpalet i dirigir-me a la rayon corresponent. Després d’això haig de portar el carro amb les caixes i plàstics cap a reciclar-los.

He après a utilitzar la maquina que llegeix els codis de barres i a posar els preus als productes.

La meva feina també consisteix a comprovar les comandes a la vegada que col·loco els articles al lineal, que les unitats siguin les indicades i posar el preu a el paper de les comandes. Això ho vaig aprendre amb la Delphine que em dictava els tres últims números de les referències i jo li nombrava les unitats i ella confirmava. A continuació jo ho encerclava per a senyalar que estava correcte. Al dia següent, però, ja ho vaig fer sola.

M’agrada molt la feina perquè estic cap amunt i cap a baix i els meus companys són molt oberts i fan que em senti molt adaptada. Em parlen en francès per a que cada cop n’aprengui més i són molt divertits.

Aquí estic amb la Delphine i la que treballa a la boulangerie ( forn de pa)

Amb en François, que també es reponedor i la dona que treballa a la boulangerie.

A la tercera foto amb la Cyrielle (la peixetera), la Veronique , jo i la fruitera.

Silvia

Visita professors francesos: 2/12 Granollers

Avui hem tornat a casa, a Granollers, i després d'escoltar les explicacions de la Coordinació TIC d'en Pau Tomé, de l'Institut Carles Vallbona, hem anat fins a l'Escola Municipal del Treball de Granollers.

El director del centre, Antonio Vicente ens ha acollit amb l'ajuda d'en Jordi Soler, Cap d'estudis de Formació Professional i Rosa Vegas, Coordinadora de Formació Professional. La Lluïsa Sol, professora de francès, ens ha ajudat molt amb les traduccions. Un esmorzar ha servit d'acte de benvinguda.

Cal dir que a diferència dels altres instituts que hem estat visitant aquesta setmana, l'EMT és municipal, com el seu nom indica, i part del seu pressupost depèn de l'Ajuntament de Granollers, fet que ha despertat l'interès dels visitants.

A més de respondre diverses preguntes dels assistents sobre l'organització del centre, s'ha fet una demostració del sistema QBid, útil per a la gestió dels convenis i seguiment de les pràctiques dels alumnes a les empreses.

Després de visitar els laboratoris i els tallers d'electrònica i de mecànica, ens hem dirigit cap a la Fonda Europa, on hem fet el comiat acompanyats per les cançons del Roland i la guitarra d'en Pau.

Per últim, hem anat cap a l'Ajuntament, on l'alcalde Josep Mayoral ens ha ofert una recepció acompanyat de Pietat Sanjuán, la regidora d'Educació. L'alcalde ha fet incís en la història de Granollers i en els seus orígens com a ciutat cruïlla de camins i per tant de comerç. Per últim, hem pogut contemplar la Porxada des del balcó i s'ha convidat a tots als assistents al Campionat Mundial de Handbol el proper 2.013.

Des de l'Institut Carles Vallbona volem agrair tant l'acollida de l'Escola Municipal del Treball com de la Fonda Europa, qui porta temps col·laborant amb els intercanvis Erasmus amb nosaltres i com no a l'alcalde i a tot el seu equip per la seva col·laboració. Repetim també els nostres agraïments a tothom qui ha col·laborat d'una manera o d'una altra a l'organització d'aquest setmana. Com a comiat als nostres amics francesos, dir que no és un adéu, sinó un Au revoir à!! Nous vous remercions de votre patience et de l'amitié!

Visita professors francesos: 1/12 Girona

Avui dijous hem anat cap a Girona on ens esperaven els companys de l'Institut Montilivi. La Carme Rigau, coordinadora de FP ens ha acollit a la biblioteca amb en Guillem Lunar, Secretari del centre i l'Eva Rigau, cap d'estudis de FP.

Amb l'ajuda de la professora de francès Encarna Sánchez, ens han anat explicant les característiques del centre. Ens han fet també una petita demostració del Moodle i al Saga per a què els professors francesos coneguin les aplicacions que s'utilitzen per a la comunicació entre alumnes i professors i administració.

Tot seguit, en Xevi Gómez, l'Administrador, ens ha ensenyat els comptes de l'Institut, on s'han pogut veure les diferents partides del pressupost. Els grup ha agraït la transparència amb la qual s'ha parlat, gràcies a la qual s'ha entès la gestió econòmica.

Després d'un tour per les aules i tallers, hem anat a dinar al restaurant Siloc, a la Creueta.

.
On hem gaudit del paisatge i de la cuina catalana.

Per últim, hem aprofitat per fer un tomb pel Call de Girona. Ens hem dividit en petits grups, alguns hem pujat a la muralla, altres han anat de compres....







L'Institut Carles Vallbona agraeix l'acollida de l'Institut Montilivi al grup de professors francesos, així com l'organització de la visita.

Visita professors francesos: 30/11 Olot

Avui hem començat una mica més tard del normal i per l'hora de dinar. L'autobús ens ha portat al restaurant La Deu d'Olot, on hem tastat les famoses patates de la Deu. També hem tingut temps de caminar una mica per l'agradable camí de Font Moixina.

Després de dinar, hem visitat l'empresa d'empaquetament TAVIL, al polígon de Sant Joan les Fonts.

 Els professors electrotècnics han gaudit una altra vegada de les explicacions i demostracions rebudes. De ben segur que la visita els ha suggerit idees per a nous projectes.
El cap d'estudis de FP Tomàs Segundo de l'Institut La Garrotxa ens ha acompanyat durant la visita.
Cal dir que el 60% dels empleats de TAVIL són ex-alumnes de l'Institut i que,  per tant, hi ha una molt bona relació entre ambdues entitats.

Hem deixat per al final la visita a l'Institut de la Garrotxa, on ens esperava el director Albert Bramon qui ha fet una breu explicació a la sala d'actes i tot seguit ens ha guiat per les impecables instal·lacions.

Durant el tour, hem aprofitat per aclarir diversos punts i debatre temes d'interès, com l'immigració, la llengua i la figura del director, entre d'altres. El grup de professors francesos és molt dinàmic i curiós i aprofita per preguntar i aprendre en qualsevol ocasió.

Hem parlat amb les alumnes d'Auxiliar d'Infermeria i de Confecció, on hi havia 2 alumnes que coneixien el francès i per tant han pogut conversar amb els professors visitants, qui els han preguntat sobre l'horari de les seves pràctiques a l'empresa.

L'Institut Carles Vallbona agraeix la col·laboració en l'organització de la visita a l'Institut La Garrotxa i a l'empresa TAVIL.